Publicacions
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges
"EL CAMÍ DE LA FELICITAT O LA FELICITAT DEL CAMÍ" PUBLICAT A LA REVISTA UDGENT (JULIOL 2016)
Cliqueu aquí per accedir-hi
PENSAR INSTITUCIONALMENT: VIURE ÈTICAMENT LA POLÍTICA
Article en format electrònic publicat per la Fundació Catalunya Europa - Newsletter juliol 2015Cliqueu aquí per accedir a l'article
¿CRISIS DE LA CULTURA?
Article publicat a Her&Mus
(Heritage &Museography), Gijón:Ediciones Trea, núm. 11 Septiembre-Octubre
2012, pàgs. 8-14
Joan M. del Pozo
Universitat de
Girona
joanm.delpozo@udg.edu
¿CRISIS DE LA CULTURA?
RESUMEN
Cultura tiene
diversos significados: civilización, creación, conocimiento, vida. Analizamos
de qué forma cada uno sufre la llamada crisis de la cultura. La civilización
vive la crisis como liquidez, según el diagnóstico de Bauman, con importante
efecto negativo sobre la educación. La creación y el goce de los productos
culturales, como los museos, sufren su
crisis como fragilidad derivada de la crisis anterior, especialmente en forma
de banalidad consumista o puro entretenimiento. La cultura como conocimiento y
como vida son analizados bajo la noción conjunta de ‘cultura humanística’.
Esta, que a su vez es creación, conocimiento y vida tiene una corrupción propia
en la erudición elitista, en el conocimiento meramente teorético. El sello del
humanismo genuino contiene un componente esencial, su dimensión de compromiso
ético y político. La crisis de los estudios humanísticos, señalada por Nussbaum,
pone en riesgo los valores de la cultura humanística; en este riesgo se subraya
especialmente el riesgo político, porque la democracia es un sistema que
necesita para su sostenimiento y mejora los valores de la cultura humanística.
En el fondo, y más allá de las diferencias entre registros culturales, hay una
única crisis de la cultura, que es una crisis ética y política a la vez.
Palabras clave:
cultura, crisis, liquidez, humanismo, ética, política
Para seguir leyendo, clicar debajo: "Més informació"
DESLEALTAD Y MEZQUINDAD POLÍTICA
Article publicat al diari "El País" del 5.12.12 sobre la reforma Wert.
Cliqueu aquí per accedir a la versió digital de l'article
EPICUREISME I MON CONTEMPORANI
EPICUREISME I MÓN CONTEMPORANI
Joan Manuel del Pozo
Article publicat a L'Avenç, núm. 378, pàgs. 36-41
Que ningú pel fet de ser jove tingui por de filosofar, ni pel fet de ser vell se'n cansi. (...) El que diu que el temps de filosofar no li ha arribat encara o ja li ha passat és com si digués que encara no li ha arribat o que ja li ha passat el temps de la felicitat; així doncs, tant el jove com el vell han de filosofar: el vell per trobar-hi rejoveniment i alegria pel temps viscut; i el jove per guanyar serenitat i valentia de cara al futur. ( EPICUR, Carta a Meneceu, 122)
L'amistat volta tot el món i, com un pregoner, ens convoca tots a despertar-nos per col·laborar en la mútua felicitat. ( EPICUR, Gnomologi Vaticà, 52)
L’epicureisme, el tarannà filosòfic del qual es reflecteix prou bé en aquestes dues cites, és una escola antiga de llarga onada iniciada al segle III a.C.: va mantenir-se com a escola amb deixebles organitzats en comunitats de vida –el que avui en diríem monestirs, però sense component religiós- fins al segle IV d.C.
LA CIUTAT IMAGINADA: VALORS I LÍMITS DE LA IMAGINACIÓ 'UTÒPICA'
Article per encàrrec "La ciutat imaginada: valors i límits de la imaginació utòpica" a Via, Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol, n. 14, desembre 2010, pàgs. 145-154
Cliqueu aquí per accedir al PDF de la publicació Imaginació i realitat
Imaginar ciutats és una funció necessària per fundar-les ex novo –cas infreqüent en la nostra època- però també per fer-les avançar, quan necessiten créixer, sense precipitar-les a un caos immediat. Entenem la imaginació no en el sentit de creació de figures o narracions fictícies, fantasioses o purament especulatives, sinó en el sentit d’anticipació ordenada i fins i tot dibuixada de possibilitats versemblants de realització. Ens interessa, però, més que la imaginació que podríem anomenar ‘tècnica’, al servei d’un realisme administratiu i d’una operativitat rutinària, la imaginació orientada a uns òptims de plenitud humana i cívica, la imaginació que, avui, després de cinc-cents anys de l’obra de More amb el títol d’Utopia, pot ser anomenada, sense connotació despectiva, ‘utòpica’; el títol d’aquella obra mestra anava acompanyat d’un subtítol que esmentava justament la voluntat de presentar “el millor estat d’una república”, i per això hem emprat uns termes sinònims -els “òptims de plenitud humana i cívica”-. (Cliqueu "Més informació" per accedir al text complet)
URBANISME EDUCATIU: EDUCACIÓ URBANA
Article publicat a Barcelona Societat, Revista de Coneixement i Anàlisi Social, desembre 2010, núm. 19, pàgs. 24-36
El mot ‘urbanisme’ sol quedar tancat en significacions tècniques o polítiques sense components ideològics i pedagògics. ‘Educació’ sol entendre’s com a ensenyament formal escolar i perd la riquesa de formació de les persones que es desprèn de la vida urbana. La ‘ciutat educadora’ intenta vincular els valors educatius amb la vida de la ciutat o descobrir la potència educativa que la ciutat amaga en les més diverses activitats, entre les quals la política urbanística. En el patrimoni urbà es conté un camí d’identificació, de pertinença i, per tant, de responsabilitat, factor educador de primer ordre. De la funcionalitat del disseny de la ciutat depenen problemes o solucions d’espai públic i d’ús raonable del temps, d’efectes educatius rellevants. També la bellesa de l’espai permet el cultiu de la sensibilitat d’efectes ètics i socials. Un urbanisme pensat educativament és una de les millors formes de promoció d’una educació urbana, cívica, integral.
El mot ‘urbanisme’ sol quedar tancat en significacions tècniques o polítiques sense components ideològics i pedagògics. ‘Educació’ sol entendre’s com a ensenyament formal escolar i perd la riquesa de formació de les persones que es desprèn de la vida urbana. La ‘ciutat educadora’ intenta vincular els valors educatius amb la vida de la ciutat o descobrir la potència educativa que la ciutat amaga en les més diverses activitats, entre les quals la política urbanística. En el patrimoni urbà es conté un camí d’identificació, de pertinença i, per tant, de responsabilitat, factor educador de primer ordre. De la funcionalitat del disseny de la ciutat depenen problemes o solucions d’espai públic i d’ús raonable del temps, d’efectes educatius rellevants. També la bellesa de l’espai permet el cultiu de la sensibilitat d’efectes ètics i socials. Un urbanisme pensat educativament és una de les millors formes de promoció d’una educació urbana, cívica, integral.
CIUDADES EDUCADORAS: REFLEXIONES Y PERSPECTIVAS DE FUTURO
Publicado en: AAVV, Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE). 15 años de compromiso con la Carta, editat per Ministerio de Educación, AICE, RECE, con Depósito legal SE-1934-2011; en castellano (p. 19-22), català (p. 97-100), galego (173-176), euskera (251-254)
Las perspectivas de futuro deben partir de las reflexiones sobre el presente, del conocimiento de sus límites; pero también de sus posibilidades de superación. De otro modo, el futuro sería solo esclavo y repetidor ciego del presente y no sería siquiera imaginable la idea de progreso o avance. Veamos, pues, esos límites y propongamos líneas de avance contando con ellos y a la vez intentado superarlos.
THOMAS MORE: HUMANISTA, POLÍTIC, CRISTIÀ
Introducció a: MORE, T., Utopia, Girona, Ed. Accent, 2009
THOMAS MORE: HUMANISTA, POLÍTIC, CRISTIÀ
"La seva ànima era més pura que la neu, i el seu geni tan gran que Anglaterra no en veurà mai més un d'igual".
Erasme de Rotterdam
La personalitat de l'autor d'Utopia respon plenament als tres qualificatius del títol per separat: fou un humanista de gran volada, un polític complet i un cristià conseqüent fins a la mort, en el sentit més literal i tràgic de l'expressió. Però també es pot dir que fou, de manera integral i harmònica i no només acumulativa, un humanista polític cristià, amb una gran capacitat d'equilibrar tant en els seus escrits com en la seva vida diària els vectors culturals, polítics i religiosos que constituïen les tres dimensions de la seva personalitat. La seva vida n'és una mostra constant.
THOMAS MORE: HUMANISTA, POLÍTIC, CRISTIÀ
"La seva ànima era més pura que la neu, i el seu geni tan gran que Anglaterra no en veurà mai més un d'igual".
Erasme de Rotterdam
La personalitat de l'autor d'Utopia respon plenament als tres qualificatius del títol per separat: fou un humanista de gran volada, un polític complet i un cristià conseqüent fins a la mort, en el sentit més literal i tràgic de l'expressió. Però també es pot dir que fou, de manera integral i harmònica i no només acumulativa, un humanista polític cristià, amb una gran capacitat d'equilibrar tant en els seus escrits com en la seva vida diària els vectors culturals, polítics i religiosos que constituïen les tres dimensions de la seva personalitat. La seva vida n'és una mostra constant.
ENTREVISTA "LA BELLESA ENS PORTA AL CONEIXEMENT I LA BONDAT"
ENTREVISTA a la revista Barcelona Educació (maig/juny 2008).
L’educació per la bellesa és el camí per arribar al coneixement i també a la bondat. Fins i tot a la llibertat.Aquesta és la reivindicació que ens fa Joan Manuel de Pozo, doctor en filosofia, i que fou conseller d’Edu-
cació i Universitats. Home compromès amb la qualitat del món educatiu reflexiona en aquesta entrevista
sobre les virtuts del que ell anomena l’educació per la bellesa. Convertida en un valor i en un dret, segons
les seves paraules, que no s’ha de dissociar del coneixement i, per tant, ha de ser present a les aules.
SOCIALISTES I EDUCACIÓ
ELS SOCIALISTES I L'EDUCACIÓ
Capítol del llibre de diversos autors: L'esquerra, un instint bàsic. Vint-i-una reflexions sobre els reptes del socialisme al segle XXI, Lleida, Pagès Editors, 2008, pàgs. 123-134
Una societat en evolució accelerada i de cultura dita líquida té especials dificultats per establir els seus objectius educatius. Un primer repte és la recuperació de la confiança dels diversos agents del sistema en ells mateixos i en el sistema. La vis personal o humana és essencial en educació. L'educació fa temps que ha perdut el monopoli en l'elaboració simbòlica i valorativa, en la conformació de mentalitats. Com a primer nucli de socialització, la família ha de comprometre's a través del diàleg constant amb els fills entorn de la valoració de la vida. Mestres i professors són el nucli de l'activitat educativa, han de ser persones excel•lents i necessiten una òptima formació. Cal reivindicar en educació la centralitat de l'humanisme, des de la perspectiva d'esquerres: alliberador i solidari, conreador de l'ètica i l'estètica, del coneixement desvinculat de mercantilismes, de la cultura humanística com a antídot contra el reduccionisme tecnocràtic, però coneixedor de la tecnologia, especialment del seu caràcter instrumental i no final. La ciutat apareix com l'espai públic on es pot materialitzar millor l'articulació entre educació, cultura, democràcia i treball. La llibertat i la igualtat són per als socialistes també en educació valors claus. La reflexió sobre els sentits de la igualtat, tan simplificable i simplificada històricament, és decisiva per al socialisme democràtic.
Capítol del llibre de diversos autors: L'esquerra, un instint bàsic. Vint-i-una reflexions sobre els reptes del socialisme al segle XXI, Lleida, Pagès Editors, 2008, pàgs. 123-134
Una societat en evolució accelerada i de cultura dita líquida té especials dificultats per establir els seus objectius educatius. Un primer repte és la recuperació de la confiança dels diversos agents del sistema en ells mateixos i en el sistema. La vis personal o humana és essencial en educació. L'educació fa temps que ha perdut el monopoli en l'elaboració simbòlica i valorativa, en la conformació de mentalitats. Com a primer nucli de socialització, la família ha de comprometre's a través del diàleg constant amb els fills entorn de la valoració de la vida. Mestres i professors són el nucli de l'activitat educativa, han de ser persones excel•lents i necessiten una òptima formació. Cal reivindicar en educació la centralitat de l'humanisme, des de la perspectiva d'esquerres: alliberador i solidari, conreador de l'ètica i l'estètica, del coneixement desvinculat de mercantilismes, de la cultura humanística com a antídot contra el reduccionisme tecnocràtic, però coneixedor de la tecnologia, especialment del seu caràcter instrumental i no final. La ciutat apareix com l'espai públic on es pot materialitzar millor l'articulació entre educació, cultura, democràcia i treball. La llibertat i la igualtat són per als socialistes també en educació valors claus. La reflexió sobre els sentits de la igualtat, tan simplificable i simplificada històricament, és decisiva per al socialisme democràtic.
RETÒRICA
RETÒRICA
La Retòrica és, en termes clàssics, l’art –o, en termes moderns, el conjunt de tècniques- de l’expressió oral de les idees, les creences i les emocions orientada a obtenir el convenciment o la persuasió dels oients. El mot deriva del verb greceiro -dir, parlar- que dóna origen al seu ètim directe, el substantiurétor -orador, i també, segons contextos, polític o mestre de retòrica-. En llengua llatina, s’assumeix calcadament el mot abstracte grec per a l’art –Rhetorica, de la retorike techneo "art pròpia de l'orador"- però s’usa “orator” com a traducció de rétor: es conserva, doncs, explícita i ben adaptada a la matriu llatina, la relació amb el llenguatge oral, puix que “orator” deriva d’”os, oris”, boca. L’específic àmbit oral de les regles de la Retòrica va assumir també molt aviat com a pròpies les regles de la paraula escrita –que serien les constituents de la Poètica- de forma que esdevingué històricament un àmbit genèric de la bona o bella expressió, tant si era oral com escrita.
La Retòrica és, en termes clàssics, l’art –o, en termes moderns, el conjunt de tècniques- de l’expressió oral de les idees, les creences i les emocions orientada a obtenir el convenciment o la persuasió dels oients. El mot deriva del verb greceiro -dir, parlar- que dóna origen al seu ètim directe, el substantiurétor -orador, i també, segons contextos, polític o mestre de retòrica-. En llengua llatina, s’assumeix calcadament el mot abstracte grec per a l’art –Rhetorica, de la retorike techneo "art pròpia de l'orador"- però s’usa “orator” com a traducció de rétor: es conserva, doncs, explícita i ben adaptada a la matriu llatina, la relació amb el llenguatge oral, puix que “orator” deriva d’”os, oris”, boca. L’específic àmbit oral de les regles de la Retòrica va assumir també molt aviat com a pròpies les regles de la paraula escrita –que serien les constituents de la Poètica- de forma que esdevingué històricament un àmbit genèric de la bona o bella expressió, tant si era oral com escrita.
POLÍTICA I VALORS
POLÍTICA I VALORS
Publicat a FRC-Revista de Debat Polític, núm 15, Primavera 2008, pàgs. 24-29
La política mereix grans elogis. És una preocupació de persones lliures i la seva existència és una prova de llibertat.
BERNARD CRICK, En defensa de la política , 1962
Ens plantegem, sempre sota el supòsit del caràcter democràtic de la política, la relació que l'activitat política com a tal pot tenir amb els valors: la política estableix i fonamenta valors o els valors són autònoms i la política els necessita? Té sentit la política democràtica sense la pràctica de determinats valors? L'acció política estimula valors en les persones que la practiquen?
Publicat a FRC-Revista de Debat Polític, núm 15, Primavera 2008, pàgs. 24-29
La política mereix grans elogis. És una preocupació de persones lliures i la seva existència és una prova de llibertat.
BERNARD CRICK, En defensa de la política , 1962
Ens plantegem, sempre sota el supòsit del caràcter democràtic de la política, la relació que l'activitat política com a tal pot tenir amb els valors: la política estableix i fonamenta valors o els valors són autònoms i la política els necessita? Té sentit la política democràtica sense la pràctica de determinats valors? L'acció política estimula valors en les persones que la practiquen?
EL CONCEPTO DE CIUDAD EDUCADORA
EL CONCEPTO DE CIUDAD EDUCADORA, HOY
Colaboración en el libro de varios autores (coord. Eulàlia Bosch - Aj. i Dip. de Barcelona) Educación y vida urbana: 20 años de ciudades educadoras, , Santillana, Madrid, 2008, pàgs. 23-33
En 1990 Marta Mata, la gran maestra y pedagoga catalana de la segunda mitad del siglo XX y hasta su muerte en 2006, desde su responsabilidad política en el Ayuntamiento alumbró en Barcelona y propuso al mundo un ideal cívico y educativo que se plasmó en el concepto de "Ciudad Educadora". Como todos los conceptos que, lejos de los perfectos e inamovibles del cielo platónico, se enraizan en la complejidad y fluencia de la realidad humana, el concepto de ciudad educadora cambia con el cambio mismo de la vida de las ciudades y sus habitantes; ello no implica un cambio que la "subordine" concesivamente a las crecientes presiones y dificultades de todo orden, pero sí un cambio que la "coordina" o adapta a las nuevas características y necesidades de las ciudades. Su genuino espíritu inicial no tiene por qué perderse en el cambio, porque desde su origen responde a invariantes humanas y sociales de fondo, pero también es una invariante individual y social la evolución permanente y por ello todo proyecto con sentido de la realidad –también si alberga algún ideal- debe saber articularse y encontrar anclaje suficiente en los nuevos perfiles urbanos y en su componente humano individual y colectivo.
Colaboración en el libro de varios autores (coord. Eulàlia Bosch - Aj. i Dip. de Barcelona) Educación y vida urbana: 20 años de ciudades educadoras, , Santillana, Madrid, 2008, pàgs. 23-33
En 1990 Marta Mata, la gran maestra y pedagoga catalana de la segunda mitad del siglo XX y hasta su muerte en 2006, desde su responsabilidad política en el Ayuntamiento alumbró en Barcelona y propuso al mundo un ideal cívico y educativo que se plasmó en el concepto de "Ciudad Educadora". Como todos los conceptos que, lejos de los perfectos e inamovibles del cielo platónico, se enraizan en la complejidad y fluencia de la realidad humana, el concepto de ciudad educadora cambia con el cambio mismo de la vida de las ciudades y sus habitantes; ello no implica un cambio que la "subordine" concesivamente a las crecientes presiones y dificultades de todo orden, pero sí un cambio que la "coordina" o adapta a las nuevas características y necesidades de las ciudades. Su genuino espíritu inicial no tiene por qué perderse en el cambio, porque desde su origen responde a invariantes humanas y sociales de fondo, pero también es una invariante individual y social la evolución permanente y por ello todo proyecto con sentido de la realidad –también si alberga algún ideal- debe saber articularse y encontrar anclaje suficiente en los nuevos perfiles urbanos y en su componente humano individual y colectivo.
CIUTAT EDUCADORA
LA CIUTAT: CANVIS I RESPOSTES DE CIUTAT EDUCADORA
Si donem per descomptades les definicions administratives, geogràfiques o sociològiques rutinàries de ciutat, cada ciutat concreta contemporània carrega damunt seu una complexitat creixent que, tant com l’enriqueix, la problematitza.
La complexitat no és només resultat del nombre de persones que constantment s’incorporen a una o altra ciutat del món; es calcula que cada dia dues-centes cinquanta-mil persones, en un lloc o altre del planeta, s’incorporen a la vida urbana procedents de zones rurals. Això és un canvi quantitatiu rellevant, però va acompanyat de canvis qualitatius de la ciutat tal com la vivíem, reconeixíem i pensàvem fins al darrer quart del segle XX. Aquests canvis qualitatius deriven sobretot del procés de globalització fonamentat en l’intens canvi de totes les formes de comunicació, facilitades per una accelerada evolució tecnològica.
Si donem per descomptades les definicions administratives, geogràfiques o sociològiques rutinàries de ciutat, cada ciutat concreta contemporània carrega damunt seu una complexitat creixent que, tant com l’enriqueix, la problematitza.
La complexitat no és només resultat del nombre de persones que constantment s’incorporen a una o altra ciutat del món; es calcula que cada dia dues-centes cinquanta-mil persones, en un lloc o altre del planeta, s’incorporen a la vida urbana procedents de zones rurals. Això és un canvi quantitatiu rellevant, però va acompanyat de canvis qualitatius de la ciutat tal com la vivíem, reconeixíem i pensàvem fins al darrer quart del segle XX. Aquests canvis qualitatius deriven sobretot del procés de globalització fonamentat en l’intens canvi de totes les formes de comunicació, facilitades per una accelerada evolució tecnològica.
PAULO FREIRE: EDUCACION Y CIUDAD
"LA EDUCACIÓN EN LA CIUDAD" , capítulo del libro coordinado por Parra, S. y Aparicio, P. La lectura, y la escritura, del mundo de Paulo Freire, Ed. del CREC, Xàtiva, 2009, págs. 139-151
Joan Manuel del Pozo
Girona, abril 2009
El libro La educación en la ciudad está formado por algunas entrevistas que mantuvo su autor después de asumir la Secretaría Municipal de Educación –cargo de gobierno, o ejecutivo- en su ciudad de Sao Paulo durante dos años y medio (89-91), hasta que cumplió sus setenta años de edad. Fue nombrado por la alcaldesa Luiza Erundina, de su mismo partido, el Partido de los Trabajadores (PT). El texto, pues, está en un registro literario distinto del de otros libros más conocidos de su autor, dotados de potentes planteamientos sistemáticos, teoréticos o ideológicos. Sin duda, también aqui hay pedagogía, teoría, ideología, pero en forma mucho menos ordenada y mucho más condicionada –para bien y para mal- por la permanente y a menudo urgente exigencia de la realidad diaria de los problemas de la ciudad. Él mismo lo presenta modestamente, en una nota inicial, como un libro introductorio sobre lo que soñaron, hicieron y continuó haciéndose en equipo desde aquella Secretaría.
Joan Manuel del Pozo
Girona, abril 2009
El libro La educación en la ciudad está formado por algunas entrevistas que mantuvo su autor después de asumir la Secretaría Municipal de Educación –cargo de gobierno, o ejecutivo- en su ciudad de Sao Paulo durante dos años y medio (89-91), hasta que cumplió sus setenta años de edad. Fue nombrado por la alcaldesa Luiza Erundina, de su mismo partido, el Partido de los Trabajadores (PT). El texto, pues, está en un registro literario distinto del de otros libros más conocidos de su autor, dotados de potentes planteamientos sistemáticos, teoréticos o ideológicos. Sin duda, también aqui hay pedagogía, teoría, ideología, pero en forma mucho menos ordenada y mucho más condicionada –para bien y para mal- por la permanente y a menudo urgente exigencia de la realidad diaria de los problemas de la ciudad. Él mismo lo presenta modestamente, en una nota inicial, como un libro introductorio sobre lo que soñaron, hicieron y continuó haciéndose en equipo desde aquella Secretaría.
EDUCACIÓ: DÈFICITS, REPTES I RESPOSTES
EDUCACIÓ: DÈFICITS, REPTES I RESPOSTES
Capítol del llibre L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006. Vol. II, pàgs. 91-98, Edit. Mediterrània-Fundació Bofill, Barcelona, 2008
Dèficits en el moment present
El dèficit probablement més important i alhora menys visible o tangible, perquè no és quantitatiu o mesurable -i perquè no és només educatiu- és el d'orientació cap a unes o altres finalitats vitals o models personals i socials i, complementàriament, el de confiança en la pròpia capacitat per assolir-les. Segurament és més un reflex de l’evolució social i política general, aquí i al món –un efecte més de la cèlebre modernitat líquida de Bauman -, que no pas un problema específicament nascut o derivat del nostre sistema educatiu. Allò que fa que sigui un dèficit rellevant per al sistema educatiu, però, és que si en algun lloc és necessària l'orientació cap a finalitats i models –una dotació de sentit- i la confiança és en la funció educativa i, per tant, és en l'àmbit educatiu on la seva insuficiència s'expressa amb més duresa. Quan mestres i professors entren a l'aula, porten damunt seu potser només la mateixa desorientació que tants d'altres professionals, però la seva feina se'n ressent nuclearment, perquè s'espera que ells transmetin valors –no només coneixement- i fins i tot orientació per a la vida dels seus alumnes: com és possible una bona transmissió de valor i orientació, matèria essencialment mental i social, si el valor radical del sentit d'allò que es fa és en crisi? Vet aquí, doncs, un dèficit que, evidentment, compartim amb la resta del món però que, a desgrat d’això, no ens salva del segon dèficit a constatar.
Capítol del llibre L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2006. Vol. II, pàgs. 91-98, Edit. Mediterrània-Fundació Bofill, Barcelona, 2008
Dèficits en el moment present
El dèficit probablement més important i alhora menys visible o tangible, perquè no és quantitatiu o mesurable -i perquè no és només educatiu- és el d'orientació cap a unes o altres finalitats vitals o models personals i socials i, complementàriament, el de confiança en la pròpia capacitat per assolir-les. Segurament és més un reflex de l’evolució social i política general, aquí i al món –un efecte més de la cèlebre modernitat líquida de Bauman -, que no pas un problema específicament nascut o derivat del nostre sistema educatiu. Allò que fa que sigui un dèficit rellevant per al sistema educatiu, però, és que si en algun lloc és necessària l'orientació cap a finalitats i models –una dotació de sentit- i la confiança és en la funció educativa i, per tant, és en l'àmbit educatiu on la seva insuficiència s'expressa amb més duresa. Quan mestres i professors entren a l'aula, porten damunt seu potser només la mateixa desorientació que tants d'altres professionals, però la seva feina se'n ressent nuclearment, perquè s'espera que ells transmetin valors –no només coneixement- i fins i tot orientació per a la vida dels seus alumnes: com és possible una bona transmissió de valor i orientació, matèria essencialment mental i social, si el valor radical del sentit d'allò que es fa és en crisi? Vet aquí, doncs, un dèficit que, evidentment, compartim amb la resta del món però que, a desgrat d’això, no ens salva del segon dèficit a constatar.
EDUCACIÓ CATALUNYA
RECORREGUT I PERSPECTIVES DEL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ
Publicat a L'Avenç, núm. 323, abril 2007, pàgs. 50-54
Cal precisar des del primer moment el sentit just del títol i aclarir que en cap cas el recorregut no vol ser un seguiment minuciós del sistema, amb dates, dades i detalls de mena diversa, sinó que expressament busca una visió global amb voluntat interpretativa més que no pas descriptiva. Les perspectives, d’altra banda, són interpretatives gairebé per definició.
Publicat a L'Avenç, núm. 323, abril 2007, pàgs. 50-54
Cal precisar des del primer moment el sentit just del títol i aclarir que en cap cas el recorregut no vol ser un seguiment minuciós del sistema, amb dates, dades i detalls de mena diversa, sinó que expressament busca una visió global amb voluntat interpretativa més que no pas descriptiva. Les perspectives, d’altra banda, són interpretatives gairebé per definició.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)