URBANISME EDUCATIU: EDUCACIÓ URBANA

Article publicat a Barcelona Societat, Revista de Coneixement i Anàlisi Social, desembre 2010, núm. 19, pàgs. 24-36


 El mot ‘urbanisme’ sol quedar tancat en significacions tècniques o polítiques sense components ideològics i pedagògics. ‘Educació’ sol entendre’s com a ensenyament formal escolar i perd la riquesa de formació de les persones que es desprèn de la vida urbana. La ‘ciutat educadora’ intenta vincular els valors educatius amb la vida de la ciutat o descobrir la potència educativa que la ciutat amaga en les més diverses activitats, entre les quals la política urbanística. En el patrimoni urbà es conté un camí d’identificació, de pertinença i, per tant, de responsabilitat, factor educador de primer ordre. De la funcionalitat del disseny de la ciutat depenen problemes o solucions d’espai públic i d’ús raonable del temps, d’efectes educatius rellevants. També la bellesa de l’espai permet el cultiu de la sensibilitat d’efectes ètics i socials. Un urbanisme pensat educativament és una de les millors formes de promoció d’una educació urbana, cívica, integral.

Accés a l'article sencer: pàgs. 24-36 de http://w3.bcn.es/fitxers/observatorisocial/revistabs19.389.pdf