Encara que el títol de la ponència donaria marge per a diversos tractaments, em concentraré de manera exacta en la gradació conceptual que s'hi expressa: primer em referiré al paisatge, després a la ciutadania i finalment a l'educació. La meva voluntat, però, és tractar-los un per un, però no separadament -amb un efecte de pura acumulació o juxtaposició- sinó plantejar un fil conductor que els doni coherència i que, com a tal, constitueixi la nova perspectiva que em proposava de presentar. Per això, tractaré el paisatge com un valor, la ciutadania com a dipositària o titular d'aquell valor i l'educació com la clau que ha de permetre al titular accedir plenament al gaudi d'aquell valor. La noció de valor és, doncs, central.
Una anticipació de l'esperit d'aquesta perspectiva ens l'ofereix un conte de l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano –que, encara que probablement és una narració i un final conegut per molts dels presents, és bo de recordar- que es resumeix en les paraules d'un nen de terra endins que, acompanyat del seu pare, arriba per primer cop a veure el mar i, impressionat per la visió esclatant de la immensitat, exclama: "Papá, enséñame a mirar el mar!".
Per llegir més, clica'm
